dilluns, 27 de febrer del 2006

EUiA de Vic contra els intents de la racista PxC de trencar la convivència ciutadana

CiU CEDEIX FINALMENT A LA PRESIÓ RACISTA i PACTA AMB LES PERSONES QUE VOLIEN OBRIR L'ESGLÉSIA PENTECOSTAL LA SEVA RENUNCIA

L'amenaça del regidor de la racista Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, de convocar una manifestació com la que va fer a Premià contra una mesquita l'any 2002 va provocar que l'equip de govern de l'ajuntament de Vic acabés negociant amb els promotors que volien obrir una església cristiana pentecostal a la Rambla Josep Tarradellas la seva renuncia. Aquests ciutadans que volien obrir l'església tenien tots els permisos en regla i només estaven a l'espera de la concessió del permís d'obres per iniciar la seva activitat.

Els veïns de les escales de la Rambla Josep Tarradellas van celebrar una assemblea el passat dijous 16 de febrer, assemblea que no va ser convocada i a la que tampoc va assistir el president de la principal escala afectada (el nº11) i que finalment va ser presidida per un dels veïns, Àngel Regidor, que prèviament ja havia pactat l'estratègia amb el Josep Anglada. En aquesta assemblea es va elegir com a representant dels veïns al regidor del grup racista.

La primera actuació va consistir en una recollida de firmes i el president de la xenòfoba PXC va amenaçar amb una manifestació com la que va fer a Premià l'any 2002 en contra d'una mesquita.

Anglada va portar aquest tema al ple del passat dilluns 27 de febrer, allà va menysprear l'alcalde de Vic i als grups de l'oposició. Va intentar lliurar a l'alcalde en ma les 800 firmes que segons va dir va recollir (i que no estaven comprovades). Tot el ple en sí va ser un espectacle lamentable en el que el regidor xenòfob va aprofitar la amplia cobertura mediàtica que va tenir el ple per organitzar el seu espectacle.

Al ple van assistir mitja dotzena de veïns del carrer afectat així com els representants de l'església pentecostal i el Pare Lluís Rocaspana de l'església catòlica del barri del Remei que dona suport a aquest grup d'immigrants.

Al torn de respostes, l'alcalde de Vic va contestar l'Anglada dient que ja havia pactat amb els representants de l'església pentecostal la seva renuncia a l'obertura de l'església en aquest lloc. L'ajuntament es va comprometre a buscar-les un lloc alternatiu per desenvolupar les seves activitats.

Per la seva part, el regidor de la coalició ICV-EUiA, Xavier Tornafoch, va reclamar que el tema de la immigració s'havia de tractar des de la Junta de Portaveus, ja que el conflicte hi és i que si no es busquen solucions aquest tema tan sensible quedarà en mans precisament de la persona que vol enfrontar als ciutadans.

Tant des d'EUiA de Vic com des d'ICV es considera perillós el fet d'haver creat un mal precedent. La pressió d'un grup racista no pot fer renunciar a un grup de veïns als seus drets legítims, això és un insult pels ciutadans i ciutadanes que no volen que els seus representants cedeixin davant la pressió racista.

Notícies relacionades:

dimarts, 14 de febrer del 2006

Conferència sobre el procés de pau a Irlanda a càrrec d'en Raymond McCartney i Jordi Miralles

El passat dimarts 14 de febrer el diputat del Sinn Féin per Derry, Raymond McCartney va visitar Vic convidat per l'assemblea local d'EUiA. McCartney va oferir la conferència sota el títol, "La Pau es possible a Irlanda", acompanyat pel coordinador general d'EUiA, diputat del Parlament i membre de la ponència de l'Estatut, Jordi Miralles. Aquesta conferència s'emmarca en un seguit d'actuacions sobre els processos de pau, organitzats per la Fundació l'Alternativa, fundació vinculada a EUiA.

La conferència va començar a les 19h a l'Auditori de Caixa Manlleu de Vic i va estar presentada per l'Iñaki Escudero, coordinador local d'EUiA. A la conferència van assistir una trentena de persones que van conèixer de primera ma la situació actual del conflicte irlandès.

En primer lloc, Jordi Miralles va parlar de la situació de crispació provocada per l'actuació del Partit Popular durant la negociació de l'Estatut de Catalunya i davant del hipotètic inici d'un procés de pau a Euskadi. Va comentar les últimes declaracions d'en Rajoy i d'altres líders populars que segons va dir, només volen crear un clima de confrontació. Miralles va expressar l'aposta decidida d'EUiA per la pau i per crear climes de distensió que afavoreixin un procés de pau també a Euskadi. Va donar la benvinguda, en nom de EUiA, al Sinn Féin al grup parlamentari de Esquerra Unitaria-Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL) i va dir unes paraules en gaèlic per agrair al Raymond McCartney la visita a Catalunya.

Seguidament, Raymond McCartney va fer una presentació prèvia en gaèlic per agrair a EUiA l'oportunitat de visitar Catalunya i al públic la seva assistència. A continuació va fer una petita introducció històrica dels orígens del conflicte irlandès, per el Raymond McCartney l'origen de l'actual conflicte irlandès ve de la discriminació de la població catòlica d'Irlanda del Nord per part dels unionistes protestants. Discriminació tant econòmica com social que va tenir com a conseqüència l'inici per part dels republicans de les mobilitzacions en favor dels drets civils. En una d'aquestes marxes pels drets civils a Derry, l'any 1972, l'exèrcit britànic va provocar la matança coneguda com a Bloody Sunday (Diumenge Sagnant), amb 14 persones mortes (una d'elles cosina d'en McCartney). A partir d'aquests fets es va reactivar la lluita armada per part de l'IRA, organització a la que es va unir el Raymond McCartney i que li va portar a la presó on va passar 17 anys. Avui dia, McCartney és un dels principals protagonistes del Sinn Féin en el procés de pau d'Irlanda. Per ell, perquè un procés de pau pugui tirar endavant ha de donar-se un requisit fonamental: que totes les parts del conflicte siguin presents sense exclusions.Totes les parts han de poder intervenir i expressar la seva opinió. També va dir que és molt important que aquestes negociacions entre les parts es portin a terme sense secretismes, que la societat conegui aquestes converses i d'aquesta manera s'impliqui i abandoni les desconfiances. Un altre punt que va considerar important és que la gent visualitzi que pot intervenir directament en el procés expressant-se políticament, triant els seus representants. Per McCartney el fet de que l'Ulster recuperés les seves institucions va ser un pas molt important. Raymond McCartney també va dir que l'autèntic procés de pau va començar amb el canvi de govern a Gran Bretanya i l'arribada d'en Tony Blair. Segons va dir, les converses amb l'anterior govern conservador no avançaven perquè hi havia por per part dels conservadors. Por a perdre el seu status i privilegis. Per ell, el tret de sortida van ser els acords de divendres sant .

Segons Raymond McCartney les situacions de Catalunya i Euskadi no son comparables a les d'Irlanda, però si que va dir que veu difícil un autèntic procés de pau a Euskadi si primer no es reconeix el dret de totes les parts en conflicte a intervenir-hi, referint-se a la ilegalització de l'expressió política de l'esquerra abertzale que representa a una part important de la societat basca.Posteriorment responent a preguntes del públic assistent va dir que el Sinn Féin està a favor del reconeixement del dret d'autodeterminació.

Va tancar l'acte el coordinador local d'EUiA a Vic, Iñaki Escudero, expressant la voluntat d'EUiA de continuar treballant per afavorir els processos de pau i de obrir espais pel diàleg i la distensió entre les parts del conflicte. Va demanar als presents que exterioritzin els desitjos de pau, ja que com s'està veient el procés de pau a Euskadi te enemics potents.

La visita d'en Raymond McCartney a Vic va finalitzar amb un sopar amb milit ants d'EUiA.

Teniu més informació sobre la visita de McCartney clicant aquest enllaç: http://www.euia.cat/osona/Noticia%20Sinn%20Fein.htm