dilluns, 28 d’abril del 2008

Manifest d´EUiA en motiu del 1r de Maig

Per un gir a l´esquerra de la política econòmica i fiscal. La crisi no l´han de pagar els treballadors i les treballadores

El 1r de maig és una jornada reivindicativa i de solidaritat amb els treballadors i les treballadores d´aquí i d´arreu del món que lluiten pels seus drets i condicions laborals, per la justícia i per a l´alliberament social i nacional.

Enguany arriba en un context de desacceleració econòmica i de signes d´esgotament del model de creixement. El govern del PSOE proposa una gestió de la crisi incompatible amb els necessaris canvis socials, fiscals i ecològics de fons. La crisi econòmica no és només fruit de la conjuntura internacional i el preu del petroli. És també conseqüència de l´esgotament d´un model econòmic, laboral i social, fràgil i injust. Abans de la crisi ja teníem un sistema econòmic desequilibrat. Injust repartiment de la riquesa, treball precari, baixos salaris i pensions, un Estat del benestar dels més dèbils d´Europa i un model social i fiscal injustos, en un sistema energètic i de mobilitat insostenibles. I ara, amb la crisi, cal afegir més atur.

Per EUiA, les mesures de xoc anunciades per Zapatero són limitades i per a que res canviï en temes estructurals. Després d´anys d´especulació i d´enriquiment d´uns quants, la crisi no la poden tornar a pagar els de sempre: la gent treballadora. En les propostes del govern del PSOE no hi ha marge pel gir social i ambiental necessari per a la majoria, ja que la política econòmica i fiscal són continuistes. No són creïbles les mesures de xoc en un context de crisi, si no canvia la política feta fins ara.

Què proposa EUiA?

  1. Mesures per a reduir substancialment la precarietat i la sinistralitat laboral, coordinant l´actuació de les administracions públiques per a reduir els accidents.
  2. Incrementar les pensions mínimes per a equiparar-les a un salari mínim de 1000 euros.
  3. Pla de convergència social que reconegui nous drets i desenvolupi els serveis públics, lluny de rebaixes fiscals i la política de xecs.
  4. Fer del contracte indefinit el contracte de referència, i recuperar la causalitat a la contractació.
  5. Participació dels treballadors / es a l´organització del treball, especialment pel que fa al temps i la jornada de treball.
  6. Traspàs de la inspecció de treball amb més recursos humans i materials.
  7. Una política industrial, energètica i de transport públic, per a un desenvolupament sostenible.
  8. Un sistema fiscal just i progressiu, que faci front al frau.

Els resultats de les eleccions del 9-M han posat de manifest, també, que la llei electoral espanyola és injusta, discriminatòria i dubtosament constitucional. IU / ICV – EUiA, tercera força política en vots, ha obtingut només 2 diputats amb quasi 1 milió de vots, deixant centenars de milers de persones d´esquerres sense representació parlamentària i esdevé greu, donada la necessitat d´aprofundir en polítiques en favor de la gent treballadora, que IU / ICV – EUiA representa. Per EUiA cal la reforma de la llei electoral.

A Catalunya i a Espanya encara patim una xacra social: l´elevadíssima sinistralitat laboral, que ens situa al capdavant de l´Europa dels quinze. Per EUiA cal fer aplicar la llei als empresaris, arribant a la responsabilitat penal i conscienciar més a treballadors i treballadores.

Visca el primer de maig!

diumenge, 6 d’abril del 2008

Interior exhumarà la fossa comuna de Gurb on s’hi troben els cossos d’uns 20-25 republicans morts


La recuperació, prova pilot per fixar el protocol d´exhumacions de la futura llei de fosses, era una antiga reivindicació d´Esquerra Unida i Alternativa

L’exhumació de la fossa de Gurb formarà part d’una prova pilot que servirà per fixar un protocol de cara a la futura aplicació de la Llei de Fosses, que impulsa la conselleria. Saura ha explicat que el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació ha triat la fossa de Gurb per fer la prova pilot “perquè reuneix les condicions que preveu el projecte de llei: les famílies de 4 desapareguts de Gavà reclamen l’exhumació des de fa anys, existeixen estudis historiogràfics i testimonis orals que en certifiquen l’existència, els ajuntaments de Gurb i Gavà hi estan interessats i el propietari del terreny hi està d’acord”.

Les dades historiogràfiques sobre la fossa, situada entre la masia de Can Cadet i la de La Rovira, asseguren que hi haurien entre 20 i 25 soldats republicans inhumats. L’exhumació es preveu que s’allargarà uns 15 dies. Després, es realitzaran els treballs d’identificació. Quan hagin finalitzat els treballs, tres de les famílies han manifestat la voluntat d’enterrar els cossos amb els seus familiars al cementiri de Gavà. La quarta família prefereix que les restes quedin enterrades en un nínxol al cementiri de Gurb. La resta de cossos localitzats a la fossa i no identificats s’enterraran al cementiri de Gurb.

Els cossos identificats de 4 gavanencs. Fent història.

La tardor de 1938, un grup de veïns de Gavà de la darrera lleva són mobilitzats per fer treballs de manteniment a les pistes del camp d’aviació d’El Prat. Uns mesos més tard, el gener de 1939, els traslladen a defensar la línia de Manresa en els darrers intents de frenar les tropes de Franco. Des de Barcelona, marxen cap a les mines de Fígols i posteriorment cap a Vic per la carretera de Gironella.

Almenys sis dels soldats gavanencs són destinats a defensar la línia defensiva que les tropes republicanes havien muntat al voltant de Gurb (Osona), on les forces franquistes acaben d’arribar seguint un progrés imparable. Les tropes republicanes ofereixen una resistència sagnant durant uns dies, però finalment s’han de retirar. Quatre dels soldats gavanencs hi perden la vida, segons alguns testimonis, per l’impacte d’un projectil de morter.

Dos supervivents ho comuniquen a les famílies en tornar a Gavà i els indiquen el lloc on havien mort els 4 soldats. Pocs dies després, les quatre famílies es traslladen al lloc indicat, al costat de la Masia de Can Cadet. En arribar, el propietari els explica que ha carregat els soldats republicans morts en un carro i els ha enterrat aprofitant un marge al costat d’una riera. També havia recollit els objectes personals dels soldats abans d’enterrar-los, objectes que lliura a les famílies: unes espardenyes que un d’ells havia comprat abans de marxar per anar ben calçat; unes mantes i una fotografia de la filla d’un d’ells.

Posteriorment, les famílies van demanar al bisbat de Vic poder traslladar els cossos, però se’ls va denegar el permís. En canvi, es va permetre dignificar la fossa comuna amb una làpida on figuren els noms dels quatre gavanencs, làpida que encara avui assenyala l’indret on van ser inhumats amb aquest escrit: “Aquí descansen entre altres les restes de Gabriel Ivern; Antonio Olivella; José Roig i Juan Soler. Fills de Gavà (Barcelona). 1-2-1939”. Des de llavors alguns familiars visiten la fossa cada any per dipositar-hi flors.
foto: osona.com