EUiA de Vic participa al Fórum Social d'Osona

Fòrum Social d'Osona a Roda de Ter Aquest dissabte ens hem reunit aproximadament unes 130 persones al CEIP Verge del Sol del Pont de Roda de Ter per analitzar la realitat de la comarca des de la perspectiva de l'economia, el territori i els serveis a les persones. Sabem que una altra comarca és possible i no només aquella que ens ve donada des de la lògica del sistema neoliberal, el pensament únic i els models de desenvolupament econòmics i socials dominants. Hem constatat que diferents factors globals tenen repercussió a nivell local... Hem iniciat la jornada amb la contextualització del Fòrum Social d'Osona dins dels moviments socials mundials que ens influencien i participen al Fòrum Social Mundial de Portoalegre i hem recordat el que fou el 1er. FSO celebrat a Tona el 21 de maig de 2005.

Seguidament hem posat de manifest l'estat actual de la comarca i les previsions de futur, en clau d'humor. Això ha estat el punt de partida del treball en petits grups que hem dut a terme durant tot el matí...

En els grups s'ha treballat entorn als aspectes següents: Desenvolupament econòmic, treball... - Economia i ocupació
" A Osona som 142.00 persones, d'aquí a 20 anys serem 242.000.
" Poca col·laboració, coordinació i innovació empresarial.
" Els pocs pagesos que quedin seran jardiners del territori.
" Augmenta la precarietat laboral i es perden els referents per a l'organització i la reivindicació laboral.

Organització territorial - Ordenació del territori." No hi ha una planificació del territori organitzada i consensuada a nivell comarcal.
" Hi ha 168 polígons industrials i en total 293 implantacions industrials. I es preveu que augmentin." El creixement es fa al marge dels efectes ambientals i dels recursos energètics.
" Creix la mobilitat a costa del territori. Serveis que han de rebre ciutadans i ciutadanes. -àmbit social cultural -.
" Els serveis (socials, sanitaris, educatius...) no creixen en relació a l'augment i necessitats de la població.
" Augmenta el nombre de persones en situació de risc d'exclusió social.
" El sistema actual no facilita l'impuls i l'evolució del sector associatiu.
" L'educació està al servei de l'economia i no al servei de les persones. De tots aquests aspectes s'ha procurat concretar les propostes i les alternatives per a fer possible el canvi i la transformació social.
Algunes de les qüestions que s'han apuntat són: Davant el creixement urbanístic previst es creu indispensable:
- Fomentar la participació de la ciutadania en la planificació i ordenació del territori.
- Estudiar un model urbanístic sostenible i comunitari.
- Crear un òrgan comarcal que pensi la comarca en el seu conjunt i no de manera parcialitzada.
- Evitar l'especulació i prioritzar la plena utilització de les vivendes deshabitades.
Tenint en compte la precarietat laboral cal:
- Establir un marc legal que vetlli per les condicions de vida de les persones per sobre dels beneficis econòmics de les empreses.
- Potenciar el cooperativisme.
- Agrupar-se per reivindicar els drets a fi de recuperar l'esperança i l'esperit de lluita. A causa del creixement previst i per fer front als efectes ambientals que provoca s'ha de:
- Crear models industrials més sostenibles.
- Promoure l'ús de les energies alternatives netes i respectuoses amb el medi ambient.
- Preservar els espais verds de la comarca.
- Augmentar les taxes de sanejament. - Potenciar el transport públic de qualitat i ecològic inter i intracomarcal, fer un ús més racional del vehicle particular etc... Donat que el sistema actual no facilita l'impuls i l'evolució del teixit associatiu cal:
- Articular el dret de prendre part de les decisions municipals de la població.
- Crear consells municipals consultius i decisoris.
- Potenciar un sistema educatiu basat en la participació activa i la corresponsabilitat.
- Recuperar els espais públics de trobada per fomentar les xarxes relacionals. El debat ha estat molt ric i constatem que, per tal d'implementar les propostes, cal un compromís ferm, actiu i decidit de la ciutadania, ja que suposa una transformació de la nostra societat, les nostres consciències, hàbits i dinàmiques de consum. A la tarda hem conegut dues experiències reeixides de transformació social: la lluita veïnal contra l'especulació urbanística i per l'autogestió dels espais públics del barri de Sta. Caterina de Barcelona (El Forat de la Vergonya) i la iniciativa d'un grup de recerca de l'UAB per recollir, facilitar la sistematització i la difusió de diferents processos de transformació social que s'estan produint a casa nostra (Institut de Govern i Polítiques Públiques - IGOPP-). Acabem la jornada a ritme de jazz amb el convenciment que una altra comarca és possible i necessària. Caldrà doncs seguir treballant, unir forces i fer Xarxa.