Un equip d'investigadors coordinats per la UAB han identificat els quatre soldats de Gavà (Baix Llobregat) desapareguts l'any 1939 entre les restes exhumades de la fossa comuna de Gurb, on es van trobar tretze persones enterrades. Es tracta de les restes de Joan Solé, Gabriel Ivern, Antoni Olivella i Josep Roig. Els seus familiars havien reclamat l'exhumació de la fossa i la Generalitat va decidir fer-ne una prova pilot. A partir d'aquesta actuació, el Govern ha elaborat les bases d'un protocol per a futures actuacions un cop estigui aprovada la Llei de fosses. La Generalitat ha rebut una quinzena de sol·licituds per fer actuacions en fosses, la majoria per a dignificar-les.
En la investigació hi han participat una trentena d'investigadors, coordinats per la UAB, i van fer l'anàlisi des del juliol passat fins a finals del 2008. La professora d'Antropologia Física de la UAB i coordinadora de l'actuació, Assumpció Malgosa, ha destacat com s'ha fet aquesta investigació i quins criteris s'han aplicat per identificar les restes. Les restes de Joan Solé han pogut ser identificades a través de l'ADN, de manera que és 100% fiable, mentre que les de Gabriel Ivern, Antoni Olivella i Josep Roig, s'han identificat a partir d'estudis morfològics.
La Generalitat lliurarà ara les restes als seus familiars per tal que puguin doner un enterrament digne als seus avantpassats. Tres famílies han decidit portar les restes al cementiri de Gavà, mentre que una altra ha decidit enterrar les restes al de Gurb, on també seran enterrats els altres nou que no han estat identificats.
Antònia Soler i Montserrat Martínez, filla i néta de Joan Soler, s'han mostrat molt satisfetes pel resultat de la investigació. L'Antònia Soler, que tenia dotze anys quan va morir el seu pare, ha recordat que cada any anaven a la fossa, pels volts de Tots Sants, i ja que ho tenien 'com una excursió'. Ara, però, podrà enterrar el seu pare a Gavà amb la seva dona. De fet, ha recordat que la seva mare es va 'mig trastocar' per la mort del seu marit, que es va sumar a la d'un germà seu.
Montserrat Martínez ha explicat que sempre van saber que el seu avi estava enterrat a Gurb, a través d'uns altres supervivents de Gavà que els van dir on havien mort. La néta ha explicat que les famílies es van dedicar al llarg dels anys a dignificar la fossa comuna.
Una altra de les conclusions de la investigació ha estat que les tretze persones que hi estaven enterrades haurien mort en un context de batalla, donat que els cossos tenen diversos trets a diferents parts del lloc, i des de direccions diferents.
En els treballs d'exhumació, que es van fer el passat de juny, es van trobar les restes de 13 persones i diversos objectes, com ara bales, botes i culleres, que també s'han analitzat. També es va trobar una ampolla de vidre amb un missatge a l'interior que parla sobre l'enterrament dels soldats.
L'exhumació i els treballs d'identificació de la fossa de Gurb han servit a la Generalitat per elaborar les bases d'un protocol per definir les futures actuacions en aplicació de la Llei de fosses, en aquests moments en tràmit parlamentari. El Govern espera que estigui aprovada abans de l'estiu.
La directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Maria Jesús Bono, ha explicat que el protocol estableix dues possibilitats: o bé la una actuació per a la dignificació de la fossa, o una altra per a l'obertura de la fossa i exhumació de les restes. Per a que es produeixi una exhumació, cal que hi hagi sol·licitud per part de famílies, tot i la decisió final la pren el Govern després d'haver-ho consultat a una comissió assessora.
Bono també ha explicat que la Generalitat ha rebut unes quinze sol·licituds per part tant de familiars com d'ajuntaments per fer actuacions a fosses, tot i que no ha concretat on. Bono sí ha explicat que majoritàriament es demana dignificació de la zona i fer recerca, i no exhumar les fosses
El regidor d’ICV-EUiA de l’Ajuntament de Vic, Xavier Tornafoch, va presentar el passat 13 de maig al registre un plec de 50 al•legacions al projecte d’Aprovació inicial del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Vic. El document fa referència a la volumetria dels edificis, als sostres de l’Avinguda 11 de Setembre i la zona sud de la ciutat, entre d’altres punts. També demana que el 50% d’habitatge nou sigui protegit que no s’aprovi el POUM fins que s’hagi donat llum verda a altres plans local, com el d’habitatge, el de mobilitat urbana o el comercial.
.jpg){kind=logo}
